El
Temps
Les
10 frases que retraten la inoperància del Govern valencià davant la
dana
Quan
ja han passat 10 mesos des de la dana i sʼaproxima el primer
aniversari de la catàstrofe que va segar 228 vides, la inoperància
del Consell queda reflectida en 10 frases pronunciades per diversos
membres del gabinet i un ʻbonus trackʼ de Maribel Vilaplana. Són
aquestes, per ordre cronològic.
Per Víctor
Maceda
1.
«Jope. Si necesitas algo, nos dices»
Susana
Camarero,
29 dʼoctubre de 2024 (15:11 h)
La
vicepresidenta primera del Consell i consellera de Benestar Social va
reaccionar dʼaquesta manera davant el missatge que el secretari
autonòmic dʼEmergències, Emilio Argüeso, va escriure al grup de
WhatsApp dels alts càrrecs del departament. Eren les 14:44 hores del
29 dʼoctubre, el dia de la tragèdia. «Está lloviendo con gran
intensidad y con mucho aparato eléctrico. Los barrancos están a
punto de colapsar», escriu ell. Ningú no li respon fins que, a les
15:11 hores, Camarero pronuncia les sis paraules en qüestió: «Jope.
Si necesitas algo, nos dices». A llocs com Utiel, els vehicles ja
feia hores que nedaven pels carrers del municipi.
2.
«No me apetece llamarle»
Salomé
Pradas,
29 dʼoctubre de 2024 (19:02 h)
La
situació al Cecopi —convocat massa tard, quan la situació ja és
insostenible— és de màxima tensió. Els participants presencials
conversen sobre quin missatge cal enviar a través dels telèfons
mòbils. La consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas,
condueix la reunió i fa indicacions sobre el contingut de lʼES-Alert
que sʼenviarà a la població una hora i deu minuts més tard.
Segons va afirmar en una ocasió, no fou fins les 20 hores que un
tècnic va informar-la de lʼexistència dʼaquesta via de
comunicació en casos dʼemergència extrema; de fet, ella sempre ha
descarregat la responsabilitat en els tècnics. El ben cert és que
el vídeo difós aquesta setmana per TVE —les imatges, dʼÀ Punt,
sempre sʼhavien vist sense so, tal com van pactar els treballadors
de la cadena amb el personal de premsa del 112— evidencia la
intervenció decisiva de Pradas en la redacció del SMS. A més, quan
es parla sobre la conveniència de contactar amb el president de la
Confederació Hidrogràfica del Xúquer, ella reacciona amb desdeny:
«¿Alguien tiene el teléfono de Miguel Polo? No me apetece
llamarle». Lʼembassament de Forata centra en aquell moment totes
les mirades, ja que el seu trencament arrasaria molts pobles. Davant
la inacció de la consellera, és el president de la Diputació de
València, Vicent Mompó, qui pren la determinació de telefonar
Polo.
3.
«El mejor lugar donde las familias pueden esperar noticias de sus
familiares es en sus domicilios»
Nuria
Montes,
1 de novembre de 2024
«No
se va a permitir el acceso de familiares a la zona donde tenemos
custodiados a los fallecidos, así que tienen que esperar de manera
obligatoria la llamada del juzgado y la entrega de la
documentación pertinente», afirmava amb una fredor paorosa qui era
consellera dʼInnovació, Indústria, Comerç i Turisme. Com a màxima
reponsable de Fira València, el lloc que va habilitar-se com a
mortuori després que es veiera clar que la Ciutat de la
Justícia no donava lʼabast, Nuria Montes va expressar dʼaquesta
manera, amb un to vehement, els passos a seguir pels familiars de les
víctimes de cara a la recuperació dels cossos i les cerimònies de
soterrament. «El mejor lugar donde las familias pueden esperar
noticias de sus familiares en sus domicilios», assenyalava Montes
quan molts dels afectats també havien perdut, fruit de la desgràcia,
la seua vivenda. Aquelles paraules van comportar la seua destitució
per part del president, Carlos Mazón, al cap de pocs dies.
4.
«No hacíamos nada allí»
José
Antonio Rovira,
24 de novembre
El
conseller dʼEducació va considerar absolutament inncessari
desplaçar-se des dʼAlacant fins a Massanassa en tenir notícia de
la mort dʼun operari que treballava en les tasques de desenrunament
dʼun col·legi públic. «Tenemos a nuestras familias en Alicante y
creo que tenemos derecho a estar unas horas con ellas», va expressar
en referència a ell mateix i al cap del Consell, Carlos Mazón. Tots
dos acabarien informant des del Palau de la Generalitat del succés
luctuós que sʼhavia produït en aquesta població de lʼHorta Sud.
«A la localidad se ha desplazado la vicepresidenta del Consell y
otros altos cargos de la Generalitat, es decir, no hacíamos nada
allí», rematava Rovira.
5.
«Con un plan de alerta ordinario, lógicamente se podrían haber
salvado vidas»
Francisco
José Gan Pampols,
2 de desembre de 2024
El
vicepresident segon per a la Recuperació Econòmica i Social, el
general retirat Francisco José Gan Pampols, va ser explícit en
prendre possessió del càrrec: «Con un plan de alerta ordinario,
lógicamente se podrían haber salvado vidas». En un altre moment,
també va deixar clar que, segons la llei, el «mando único» de
lʼemergència corresponia al Consell. I és que des de diverses
esferes de la Generalitat es tractava de coresponsabilitzar la
delegada del Govern espanyol, Pilar Bernabé, de la desfeta humana.
6.
«Es imposible llegar tarde a un órgano al que no se pertenece»
Carlos
Mazón,
9 de desembre de 2024
Acabava
de baixar del seu cotxe oficial, que lʼhavia deixat a la porta del
Palau de la Generalitat. Les informacions sobre les conseqüències
del seu retard a lʼhora de personar-se en el Cecopi el Dia D omplien
la premsa valenciana i espanyola i, de sobte, el cap del Consell va
llegar la frase que condensa la seua estratègia de defensa en
aquesta crisi: «Es impossible llegar tarde a un órgano al que no se
pertenece». Perquè Mazón reitera que la direcció del Cecopi, com
preveu la llei, no estava en les seues mans. Fins i tot acusa la
delegada del Govern dʼhaver acudit al Centre de Coordinació
dʼEmergències nou hores després que no ell. En realitat, aquell
dia, Pilar Bernabé va anul·lar de bon matí tota la seua agenda
—tenia una reunió de delegats del Govern a Córdova— per tal de
seguir lʼevolució del temporal. Va estar connectada al Cecopi de
manera telemàtica mentre Mazón dinava plàcidament en el restaurant
El Ventorro.
7.
«Le doy la enhorabuena al pueblo de Gaza»
Carlos
Mazón,
16 de gener de 2025
Sessió
de control de les Corts valencianes. Intervé el president del
Consell, que ja ha entrat en una dinàmica dʼenfrontament total
contra el Govern espanyol. En un moment del combat dialèctic amb
lʼoposició, Mazón compara lʼajuda humanitària a la franja de
Gaza aprovada per lʼexecutiu de Pedro Sánchez amb el suport
—irrisori, segons diu— que presta als valencians: «Le doy la
enhorabuena al pueblo de Gaza, ayer nos enteramos que van a recibir
más de 24 millones de euros en ayudas directas. Me alegro mucho por
el pueblo de Gaza, de verdad que me alegro mucho... La Generalitat
Valenciana va a recibir cero ayudas directas del Gobierno de
Sánchez». Per si no hi havia prou, tot seguit, el PP publica aquest
missatge a la xarxa social X: «Si pides la ayuda en árabe llega
antes».
8.
«Las 20:28 es después de las 19:30. Es un hecho fáctico. ¿Cuándo
he mentido?»
Carlos
Mazón,
26 de febrer de 2025
En
fer-se pública la captura de imatge del Centre de Coordinació
dʼEmergències de la Generalitat en què seʼl veia accedint a
lʼedifici en qüestió a les 20:28, Mazón va reaccionar irat davant
la premsa: «No entiendo el cambio de versión cuándo es.
Evidentemente, las 20:28 es después de las 19:30. Es un hecho
fáctico. ¿Cuándo he mentido?». En les compareixences anteriors
havia dit que sʼhavia desplaçat cap a lʼEliana passades les set.
En aquell moment, tractava de fer veure que havia arribat dʼhora,
però en iniciar-se la investigació judicial, va afanyar-se a deixar
clar que la seua arribada es va produir després de lʼenviament de
lʼES-Alert. No volia deixar entreveure que el missatge es va
retardar fins la seua entrada al Centre de Coordinació. Va passar de
la defensa política a la defensa judicial.
9.
«Yo no tenía experiencia en emergencias»
Salomé
Pradas,
11 dʼabril de 2025
En
la seua declaració com a investigada davant la jutgessa dʼinstrucció
número 3 de Catarroja, Nuria Ruiz Tobarra, la ja exconsellera Salomé
Pradas va admetre que, dʼemergències, no en sabia gens. El 29
dʼoctubre va delegar la presa de decisions en els tècnics, va
assegurar a preguntes de la magistrada. El ben cert és que, en la
seua compareixença a les Corts en prometre el càrrec de consellera,
Pradas a penes va dedicar el 7% del temps a les emergències. Va
emprar més temps en els bous al carrer i en lʼanticatalanisme que
no en això.
10.«Yo
era una espectadora»
Susana
Camarero,
5 de setembre de 2025
La
vicepresidenta primera i portaveu del Consell, Susana Camarero, va
reaccionar amb una incomoditat manifesta a la revelació de la seua
presència en el Cecopi —sʼhi va connectar a través del seu
telèfon mòbil— entre les 17:02 i les 17:40 hores del dia de la
tragèdia. Tot i que era la màxima responsable de les residències
de la tercera edat, en aquell moment sʼhi va desconnectar per tal
dʼassistir a uns premis de la Confederació Empresarial Valenciana
(CEV) en companyia del conseller de Medi Ambient, Infraestructures i
Territori, Vicente Martínez Mus, que tampoc no va alterar la seua
agenda malgrat que la situació de les carreteres ja era caòtica.
Quan Camarero se nʼix de la reunió telemàtica, pregunta al
secretari dʼEmergències per les poblacions que pensen evacuar, i
aquest, que està ocupat, no li contesta fins mitja hora més tard.
Sense saber quines poblacions en concret estaven en risc, Camarero va
marxar del Cecopi com havia entrat: sigilosament. «Yo era una
espectadora», sʼha defensat ara mentre recordava, al més pur estil
Mazón, que no pertany a aquest òrgan. Per la seua participació
momentània en el Cecopi, la jutgessa Ruiz Tobarra lʼha citada com a
testimoni.
Bonus
Track. «El pesidente no me trasladó ninguna inquietud al respecto»
Maribel
Vilaplana, periodista
És
la persona que va dinar a El Ventorro amb Mazón en el dia dels fets.
En la seua carta oberta, publicada divendres passat, Maribel
Vilaplana explicava dʼaquesta manera com va viure el president els
moments més crítics de la dana, quan les notícies preocupants
sʼamuntegaven en el seu telèfon mòbil. Segons ella, sense cap
inquietud: «En un momento determinado de la comida, el presidente
empezó a recibir llamadas que interrumpieron nuestra conversación
de manera continuada. Yo seguí en el restaurante, completamente
ajena a esas comunicaciones: no pregunté, no participé, ni conocí
en ningún momento su contenido, y el presidente tampoco me trasladó
ninguna inquietud al respecto. Actué, como siempre he hecho, desde
la discreción y el respeto que me caracterizan».
El
Consell, fruit dʼaquestes paraules, no sols no ha negat la nova hora
dʼeixida del restaurant —a partir de les 18:30, en lloc dʼuna
hora abans, com havia dit fins ara—, sinó que ha presumit que la
nova versió de la periodista confirna que Mazón va seguir de prop
els esdeveniments en tot moment. Com si hi haguera, doncs, dues
oficines de seguiment de la catàstrofe: el Centre de Coordinació
dʼEmergències i El Ventorro.