El Temps

Les 10 frases que retraten la inoperància del Govern valencià davant la dana

Quan ja han passat 10 mesos des de la dana i sʼaproxima el primer aniversari de la catàstrofe que va segar 228 vides, la inoperància del Consell queda reflectida en 10 frases pronunciades per diversos membres del gabinet i un ʻbonus trackʼ de Maribel Vilaplana. Són aquestes, per ordre cronològic.

Per Víctor Maceda

1. «Jope. Si necesitas algo, nos dices»

Susana Camarero, 29 dʼoctubre de 2024 (15:11 h)

La vicepresidenta primera del Consell i consellera de Benestar Social va reaccionar dʼaquesta manera davant el missatge que el secretari autonòmic dʼEmergències, Emilio Argüeso, va escriure al grup de WhatsApp dels alts càrrecs del departament. Eren les 14:44 hores del 29 dʼoctubre, el dia de la tragèdia. «Está lloviendo con gran intensidad y con mucho aparato eléctrico. Los barrancos están a punto de colapsar», escriu ell. Ningú no li respon fins que, a les 15:11 hores, Camarero pronuncia les sis paraules en qüestió: «Jope. Si necesitas algo, nos dices». A llocs com Utiel, els vehicles ja feia hores que nedaven pels carrers del municipi.

 

2. «No me apetece llamarle»

Salomé Pradas, 29 dʼoctubre de 2024 (19:02 h)

La situació al Cecopi —convocat massa tard, quan la situació ja és insostenible— és de màxima tensió. Els participants presencials conversen sobre quin missatge cal enviar a través dels telèfons mòbils. La consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, condueix la reunió i fa indicacions sobre el contingut de lʼES-Alert que sʼenviarà a la població una hora i deu minuts més tard. Segons va afirmar en una ocasió, no fou fins les 20 hores que un tècnic va informar-la de lʼexistència dʼaquesta via de comunicació en casos dʼemergència extrema; de fet, ella sempre ha descarregat la responsabilitat en els tècnics. El ben cert és que el vídeo difós aquesta setmana per TVE —les imatges, dʼÀ Punt, sempre sʼhavien vist sense so, tal com van pactar els treballadors de la cadena amb el personal de premsa del 112— evidencia la intervenció decisiva de Pradas en la redacció del SMS. A més, quan es parla sobre la conveniència de contactar amb el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, ella reacciona amb desdeny: «¿Alguien tiene el teléfono de Miguel Polo? No me apetece llamarle». Lʼembassament de Forata centra en aquell moment totes les mirades, ja que el seu trencament arrasaria molts pobles. Davant la inacció de la consellera, és el president de la Diputació de València, Vicent Mompó, qui pren la determinació de telefonar Polo.

 

3. «El mejor lugar donde las familias pueden esperar noticias de sus familiares es en sus domicilios»

Nuria Montes, 1 de novembre de 2024

«No se va a permitir el acceso de familiares a la zona donde tenemos custodiados a los fallecidos, así que tienen que esperar de manera obligatoria la llamada del juzgado y la entrega de la documentación pertinente», afirmava amb una fredor paorosa qui era consellera dʼInnovació, Indústria, Comerç i Turisme. Com a màxima reponsable de Fira València, el lloc que va habilitar-se com a mortuori després que es veiera clar que la Ciutat de la Justícia no donava lʼabast, Nuria Montes va expressar dʼaquesta manera, amb un to vehement, els passos a seguir pels familiars de les víctimes de cara a la recuperació dels cossos i les cerimònies de soterrament. «El mejor lugar donde las familias pueden esperar noticias de sus familiares en sus domicilios», assenyalava Montes quan molts dels afectats també havien perdut, fruit de la desgràcia, la seua vivenda. Aquelles paraules van comportar la seua destitució per part del president, Carlos Mazón, al cap de pocs dies.

 

4. «No hacíamos nada allí»

José Antonio Rovira, 24 de novembre

El conseller dʼEducació va considerar absolutament inncessari desplaçar-se des dʼAlacant fins a Massanassa en tenir notícia de la mort dʼun operari que treballava en les tasques de desenrunament dʼun col·legi públic. «Tenemos a nuestras familias en Alicante y creo que tenemos derecho a estar unas horas con ellas», va expressar en referència a ell mateix i al cap del Consell, Carlos Mazón. Tots dos acabarien informant des del Palau de la Generalitat del succés luctuós que sʼhavia produït en aquesta població de lʼHorta Sud. «A la localidad se ha desplazado la vicepresidenta del Consell y otros altos cargos de la Generalitat, es decir, no hacíamos nada allí», rematava Rovira.

 

5. «Con un plan de alerta ordinario, lógicamente se podrían haber salvado vidas»

Francisco José Gan Pampols, 2 de desembre de 2024

El vicepresident segon per a la Recuperació Econòmica i Social, el general retirat Francisco José Gan Pampols, va ser explícit en prendre possessió del càrrec: «Con un plan de alerta ordinario, lógicamente se podrían haber salvado vidas». En un altre moment, també va deixar clar que, segons la llei, el «mando único» de lʼemergència corresponia al Consell. I és que des de diverses esferes de la Generalitat es tractava de coresponsabilitzar la delegada del Govern espanyol, Pilar Bernabé, de la desfeta humana.

 

6. «Es imposible llegar tarde a un órgano al que no se pertenece»

Carlos Mazón, 9 de desembre de 2024

Acabava de baixar del seu cotxe oficial, que lʼhavia deixat a la porta del Palau de la Generalitat. Les informacions sobre les conseqüències del seu retard a lʼhora de personar-se en el Cecopi el Dia D omplien la premsa valenciana i espanyola i, de sobte, el cap del Consell va llegar la frase que condensa la seua estratègia de defensa en aquesta crisi: «Es impossible llegar tarde a un órgano al que no se pertenece». Perquè Mazón reitera que la direcció del Cecopi, com preveu la llei, no estava en les seues mans. Fins i tot acusa la delegada del Govern dʼhaver acudit al Centre de Coordinació dʼEmergències nou hores després que no ell. En realitat, aquell dia, Pilar Bernabé va anul·lar de bon matí tota la seua agenda —tenia una reunió de delegats del Govern a Córdova— per tal de seguir lʼevolució del temporal. Va estar connectada al Cecopi de manera telemàtica mentre Mazón dinava plàcidament en el restaurant El Ventorro.

 

7. «Le doy la enhorabuena al pueblo de Gaza»

Carlos Mazón, 16 de gener de 2025

Sessió de control de les Corts valencianes. Intervé el president del Consell, que ja ha entrat en una dinàmica dʼenfrontament total contra el Govern espanyol. En un moment del combat dialèctic amb lʼoposició, Mazón compara lʼajuda humanitària a la franja de Gaza aprovada per lʼexecutiu de Pedro Sánchez amb el suport —irrisori, segons diu— que presta als valencians: «Le doy la enhorabuena al pueblo de Gaza, ayer nos enteramos que van a recibir más de 24 millones de euros en ayudas directas. Me alegro mucho por el pueblo de Gaza, de verdad que me alegro mucho... La Generalitat Valenciana va a recibir cero ayudas directas del Gobierno de Sánchez». Per si no hi havia prou, tot seguit, el PP publica aquest missatge a la xarxa social X: «Si pides la ayuda en árabe llega antes».

 

8. «Las 20:28 es después de las 19:30. Es un hecho fáctico. ¿Cuándo he mentido?»

Carlos Mazón, 26 de febrer de 2025

En fer-se pública la captura de imatge del Centre de Coordinació dʼEmergències de la Generalitat en què seʼl veia accedint a lʼedifici en qüestió a les 20:28, Mazón va reaccionar irat davant la premsa: «No entiendo el cambio de versión cuándo es. Evidentemente, las 20:28 es después de las 19:30. Es un hecho fáctico. ¿Cuándo he mentido?». En les compareixences anteriors havia dit que sʼhavia desplaçat cap a lʼEliana passades les set. En aquell moment, tractava de fer veure que havia arribat dʼhora, però en iniciar-se la investigació judicial, va afanyar-se a deixar clar que la seua arribada es va produir després de lʼenviament de lʼES-Alert. No volia deixar entreveure que el missatge es va retardar fins la seua entrada al Centre de Coordinació. Va passar de la defensa política a la defensa judicial.

 

9. «Yo no tenía experiencia en emergencias»

Salomé Pradas, 11 dʼabril de 2025

En la seua declaració com a investigada davant la jutgessa dʼinstrucció número 3 de Catarroja, Nuria Ruiz Tobarra, la ja exconsellera Salomé Pradas va admetre que, dʼemergències, no en sabia gens. El 29 dʼoctubre va delegar la presa de decisions en els tècnics, va assegurar a preguntes de la magistrada. El ben cert és que, en la seua compareixença a les Corts en prometre el càrrec de consellera, Pradas a penes va dedicar el 7% del temps a les emergències. Va emprar més temps en els bous al carrer i en lʼanticatalanisme que no en això.

 

10.«Yo era una espectadora»

Susana Camarero, 5 de setembre de 2025

La vicepresidenta primera i portaveu del Consell, Susana Camarero, va reaccionar amb una incomoditat manifesta a la revelació de la seua presència en el Cecopi —sʼhi va connectar a través del seu telèfon mòbil— entre les 17:02 i les 17:40 hores del dia de la tragèdia. Tot i que era la màxima responsable de les residències de la tercera edat, en aquell moment sʼhi va desconnectar per tal dʼassistir a uns premis de la Confederació Empresarial Valenciana (CEV) en companyia del conseller de Medi Ambient, Infraestructures i Territori, Vicente Martínez Mus, que tampoc no va alterar la seua agenda malgrat que la situació de les carreteres ja era caòtica. Quan Camarero se nʼix de la reunió telemàtica, pregunta al secretari dʼEmergències per les poblacions que pensen evacuar, i aquest, que està ocupat, no li contesta fins mitja hora més tard. Sense saber quines poblacions en concret estaven en risc, Camarero va marxar del Cecopi com havia entrat: sigilosament. «Yo era una espectadora», sʼha defensat ara mentre recordava, al més pur estil Mazón, que no pertany a aquest òrgan. Per la seua participació momentània en el Cecopi, la jutgessa Ruiz Tobarra lʼha citada com a testimoni.

 

Bonus Track. «El pesidente no me trasladó ninguna inquietud al respecto»

Maribel Vilaplana, periodista

És la persona que va dinar a El Ventorro amb Mazón en el dia dels fets. En la seua carta oberta, publicada divendres passat, Maribel Vilaplana explicava dʼaquesta manera com va viure el president els moments més crítics de la dana, quan les notícies preocupants sʼamuntegaven en el seu telèfon mòbil. Segons ella, sense cap inquietud: «En un momento determinado de la comida, el presidente empezó a recibir llamadas que interrumpieron nuestra conversación de manera continuada. Yo seguí en el restaurante, completamente ajena a esas comunicaciones: no pregunté, no participé, ni conocí en ningún momento su contenido, y el presidente tampoco me trasladó ninguna inquietud al respecto. Actué, como siempre he hecho, desde la discreción y el respeto que me caracterizan».

El Consell, fruit dʼaquestes paraules, no sols no ha negat la nova hora dʼeixida del restaurant —a partir de les 18:30, en lloc dʼuna hora abans, com havia dit fins ara—, sinó que ha presumit que la nova versió de la periodista confirna que Mazón va seguir de prop els esdeveniments en tot moment. Com si hi haguera, doncs, dues oficines de seguiment de la catàstrofe: el Centre de Coordinació dʼEmergències i El Ventorro.