10 cosas sobre el sexo que puede enseñar alguien de 60 a un veinteañero

10 cosas sobre el sexo que puede enseñar alguien de 60 a un veinteañero

Muchas personas dan por hecho que durante la veintena llegan al apogeo sexual de su vida, pero nada más lejos de la realidad.

20/07/2018

·         Por Kelsey Borresen, HuffPost US 

·            La sabiduría llega con la edad, sobre todo en el dormitorio.

·         Muchas personas dan por hecho que durante la veintena alcanzan al apogeo sexual de su vida, pero nada más lejos de la realidad. De hecho, según un estudio publicado en 2018, las mujeres solteras aseguran haber vivido el mejor sexo de su vida a los 66 años y los hombres, a los 64.

·         La edición estadounidense del HuffPost se ha puesto en contacto con hombres y mujeres de sesenta años en adelante para averiguar qué les gustaría haber sabido sobre el sexo cuando eran veinteañeros. Descubre a continuación los mejores consejos que han seleccionado de entre sus años de sabiduría.

·         1. Es una pérdida de tiempo comparar tu vida sexual con la de otras personas

·         "Internet hace que sea muy sencillo echarle un vistazo a la vida sexual de los demás, y aunque esto puede traer muchos beneficios, también puede añadir un montón de presión innecesaria a la hora de probar lo más novedoso, lo más atrevido o lo más atrayente. Esta presión puede hacer que las personas se sientan más críticas consigo mismas, más inseguras e incluso más prejuiciosas con quienes desean cosas distintas. Es más, todas estas emociones negativas solo refuerzan la idea de que la expresión de la sexualidad es mala y debería ser tabú. En vez de ceder al impulso de comparar tu vida sexual con la de otras personas, recuerda que cada relación es diferente y que los gustos sexuales de cada uno evolucionan a distinto ritmo. Escucha los consejos de otras personas, pero con reservas". ― Sandra LaMorgese, 61 años.

·         2. Descubre qué es lo que te hace sentir sexy y sácale partido

·         "Encuentra algo que sea tu secreto y que te haga sentir sexy. Mi secreto es ponerme una cadena dorada de cintura y no llevar bragas. Vaya, supongo que ya no es un secreto". ―Brenda Braxton, 61 años.

·         3. No esperes que tu pareja te lea la mente: averigua qué es lo que te gusta y pídelo

·         "Tenemos derecho a recibir placer sexual; no se trata solo de darle placer a la pareja, sino también de darnos placer a nosotros mismos (el sexo en solitario también es sexo) y de enseñarle a nuestra pareja qué puede hacer para excitarnos. Cuando era más joven, pensaba que mis parejas simplemente sabrían cómo darme placer. No tenía suficiente experiencia ni confianza para darme cuenta de que era responsabilidad mía decirle lo que me gustaba. Intentar leer la mente está demasiado sobrevalorado". ― Joan Price, 74 años, educadora sexual y autora de 'The Ultimate Guide to Sex After 50'.

·         4. Quítate presión recordándote que no todos tus encuentros sexuales tienen por qué ser alucinantes

·         "Siempre que haya confianza en la relación, no importa lo que hagáis en la cama si ambos lo disfrutáis. La clave es conectar los cuerpos, pero también las almas. Sin eso, es complicado, si no imposible, mantener un vínculo amoroso. Cuando era veinteañero, pensaba que el sexo por el sexo importaba más de lo que de verdad importa, que la salud de una relación amorosa crecía y menguaba a medida que lo hacía la intensidad (calidad) de cada encuentro erótico. Y eso es ponerle demasiada presión al sexo. Solo hace falta estar ahí, pasártelo bien y hacerle sentir a tu pareja que la deseas". ―Mark Matousek, 61 años, autor de 'Sex Death Enlightenment: A True Story'.

·         5. La pareja sexual adecuada se esforzará en satisfacerte

·         "Cuando tenía 20 años, lo único que importaba era darle placer a la otra persona, lo cual implicaba que mis necesidades no importaban. Ahora que estoy en los 60, me doy cuenta de que esa era una forma de pensar muy retrógrada. No estás con la pareja adecuada si no se implica tanto como tú en satisfacer tus necesidades físicas, emocionales y espirituales". ― Mary Ann Holand, 61 años.

·         6. Sal de tu mente para poder sentir de verdad tu cuerpo

·         "Como mujer soltera (y viciosa), he aprendido a apreciar el placer que hay en el suspense de las caricias y de la provocación, a disfrutar de la conexión mental del sexo tántrico y a experimentar de vez en cuando con la mente abierta y buscando la satisfacción mutua. No me limito a buscar lo que quiere mi pareja, sino que nos fundimos recíprocamente el uno en el otro y nos perdemos en el placer del momento". ― Anne Rosenberg, 61 años.

·         7. Ten en cuenta que tu sexualidad cambiará con el paso del tiempo

·         "Lo que te excita y te apaga a los 20 años puede variar conforme envejeces, ligera o drásticamente. La mejor garantía para practicar un buen sexo a lo largo de la vida es abrir la mente y expandir la noción de lo que es el buen sexo. Explora, experimenta, mantén la mente abierta y trata de expresar tu sexualidad con un objetivo definido. ¡Y disfruta del recorrido!". ― Joan Price.

·         8. El buen sexo tiene menos que ver con el aspecto y más con la energía y la confianza que desprendes

·         "Aunque tener un aspecto determinado puede darte un buen subidón de confianza en el dormitorio, la energía que desprendes es mucho más importante que el aspecto de tu cuerpo a la hora de crear una experiencia excitante. Todo el mundo, incluida tu pareja, tiene cosas que le gustaría cambiar de su aspecto, pero no hay forma más rápida de quitar todo el morbo que centrarse en esas inseguridades físicas. En lugar de eso, céntrate en lo que sientes y en lo que quieres sentir. Déjate llevar por las sensaciones y el deseo y deja que tu energía te invada. Una vez que hayas asimilado esto, el sexo jamás volverá a ser igual". ― Sandra LaMorgese.

·         9. Empieza a perder la vergüenza para poder satisfacer tus deseos

·         "La vergüenza es el mayor asesino del deseo sexual. Cuanto mayor te haces, más te das cuenta de la vergüenza que llevas contigo y de lo mucho que te limita en el sexo el hecho de estar cohibido y ser demasiado crítico. Es imposible ser libre, creativo y estar relajado en la cama si tienes un coro en la mente diciéndote las cosas que debes y no debes hacer.

·         Cuando rondaba la veintena, estaba tan obcecado por intentar ser 'bueno' y espiritualmente correcto que no podía disfrutarlo completamente, ni yo ni la otra persona. Ahora que estoy en los 60 y confío en mí, estas preocupaciones ya se han ido. Puedes ser un ángel o un demonio en la cama, el doctor Jekyll y el señor Hyde, porque por fin sabes quién eres y ya no te sientes tan amenazado por tus facetas más caprichosas". ― Mark Matousek.

·         10. El sexo casual puede ser divertido, pero una conexión emocional puede llevar el sexo a otro nivel

·         "Estar enamorado de tu pareja lo es todo. Sin esa conexión profunda y espiritual, solo es satisfacción física. Cuando uno está enamorado y hace el amor, trasciende más allá de la conexión física y se convierte en una conexión de almas, poderosa y más allá de las palabras". ― Mary Ann Holand.

Este artículo fue publicado originalmente en el 'HuffPost' Estados Unidos y ha sido traducido del inglés por Daniel Templeman Sauco.

Galería

Foto: Luis Viadel

Lujuria en el Vaticano

El entramado más oscuro de la Iglesia, al descubierto: "Defiende a los sacerdotes pedófilos"

22 jun 2017

Le consideran el enemigo público número uno del Vaticano por investigar sus temas más polémicos: los abusos sexuales a niños por parte de sacerdotes y las finanzas de la Iglesia católica. Es Emiliano Fittipaldi, periodista italiano. ¿Cómo protege su imagen la Iglesia? ¿Por qué la canonización se ha convertido en una vía de enriquecimiento? ¿Se considera creyente después de haber visto cómo la gente supuestamente más cercana a Dios genera tanto dolor e injusticia? Véalo en 'Entrevista', de RT.

Los datos secretos revelados por la Congregación para la Doctrina de la Fe demuestran que el fenómeno de los abusos sexuales a niños por parte de sacerdotes se ha duplicado en los últimos años con respecto al periodo que va desde el 2005 al 2010. En los tres primeros años de pontificado de Francisco, Roma ha recibido casi 400 denuncias procedentes de iglesias de todo el mundo", desvela Emiliano Fittipaldi, periodista italiano.

Según él, se trata de un fenómeno que afecta sobre todo a los países más católicos, "como España, Italia o los países sudamericanos" del que "nadie quiere hablar de forma oficial: ni la Iglesia, ni los periodistas, ni la sociedad civil".

"Las víctimas sienten una gran vergüenza (...) el concepto de pecado está todavía muy desarrollado. He hablado con las víctimas y me contaban que cuando un sacerdote había violado a un niño, les decía: '¡Chsss! No digas que he pecado, porque tú también has pecado'", denuncia.

¿Encubre el papa Francisco a sacerdotes pedófilos?

El periodista revela que durante sus años de investigación sobre este asunto, el ejemplo que más le ha escandalizado es el caso de George Pell, un cardenal australiano nombrado por el papa Francisco como número tres del Vaticano que, según Fittipaldi, "ha protegido sistemáticamente a pedófilos cuando era obispo en Melbourne y en Sídney" y ha intentado "comprar el silencio de las familias pagando sumas muy pequeñas" por abusos sexuales "que llevaron al suicidio". Para más inri, el propio Pell ha sido acusado de haber perpetrado abusos sexuales.

"He publicado un documento en el que pide a sus hombres, a sus sacerdotes, que ayuden a los curas que han acabado en la cárcel a cambio de recibir un sueldo, una casa o un seguro sanitario", sostiene. "No logro entender por qué el papa Francisco no se deshizo de alguien como Pell y que además lo defienda diciendo: 'Hay que esperar a la Justicia'", se lamenta.

Asimismo, Fittipaldi critica que el Sumo Pontífice haya incluido en el C9 vaticano a Francisco Javier Errázuriz, "un cardenal chileno que ocultó en su escritorio durante seis años cinco denuncias contra un sacerdote pedófilo y violador en serie de Santiago de Chile llamado Karadima porque no creía a las víctimas". 

"Es inaceptable que la jerarquía católica los siga defendiendo en vez de ofrecer verdadera transparencia y una política de tolerancia cero que sea no solo palabras, sino hechos concretos", añade.

"Ser santo no es gratis"

En cuanto a las actas de canonización y beatificación, el periodista italiano apunta que "los herederos o las asociaciones religiosas relacionadas con la persona que ha muerto deben hacer una solicitud al Vaticano". "Cuestan 200, 300, 400, 500 y hasta 700.000 euros. Es una fábrica que enriquece a mucha gente en el Vaticano, a muchos abogados especializados que se ocupan solo de eso", denuncia.

Fittipaldi afirma que existe una simple razón por la que en países ricos "como EE.UU. o Alemania" hay muchísimos santos mientras que "en países más pobres, como los de África o Sudamérica, aunque sean más católicos, hay muchos menos". "Siempre me he preguntado por qué es así, y ahora finalmente he descubierto la respuesta: hay que pagar para hacerse santo", concluye.

Oscuros y Perturbadores Secretos del Vaticano

¡Viva Franco! ¡Arriba España!

Catalunya es España!!!!!!!

¡Cataluña es España!!!!!!

¡..Y Ceuta y Melilla…también!!!

¿Y Gibraltar? Bueno… da igual. 

¡Catalunya es España!

¡Éstá en el cielo!!!!!

Armas sagradas

Bolsas de plástico

Hace unos años se nos bombardeo a los usuarios de tiendas y áreas comerciales de lo perjudicial de las bolsas para el medio ambiente. Varios años después la sensación que tenemos muchos usuarios es que simplemente este argumento ha servido para beneficiar a las empresas traspasando el coste de las bolsas a los usuarios y ahorrarse así un  gran coste. Ya que somos los usuarios los que asumimos este coste, no queremos pagar por hacer publicidad a los establecimientos. No más publicidad en las bolsas que pagamos los compradores! 

Di una frase que puesdas usar durante el sexo y en el Valle de los Caídos

"Di una frase que puedas usar durante el sexo y en el Valle de los Caídos”

"Por mucho que llores no se va a volver a levantar."

Vamos a meterlo en otro agujero.

“ y donde lo metemos?”

En fotos parecía más grande

Tiene el culo blanco.

Menudo Levantamiento

Vaya polvazo tienes

Yo eso no lo toco, ni con un palo...

Tienen que estar mirando los monjes mientras lo hacemos ?

Anda, ¡sácalo ya!

"¡Qué cruz!"

"Bueno, parece que ya es hora se sacar al pequeñín a pasear"

Pequeño sí... pero matón.

Mejor aquí que en una cuneta

Es por el cansancio jajajaja

La fotocopia y...

El Jueves‏

La fotocopia y la fotocopia de la fotocopia.

Galería

Foto: Luis Viadel

"Profanar tumbas"

Los Franco amenazan con denunciar al Gobierno por "profanar tumbas"

Los familiares del dictador Francisco Franco siguen oponiéndose a la exhumación de sus restos del Valle de los Caídos

1.968 en Super-8

ClicClic
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/app/apptv3/video/5777503

"1968 en super-8"

Praga, Mèxic, Vietnam o l'assassinat de Robert F. Kennedy van sacsejar el món el 1968. Persones corrents van immortalitzar amb les populars càmeres súper 8 moments que han quedat per a la història.

18/07/2018 -

TV3

A finals dels anys seixanta, es van comercialitzar les càmeres de super-8 com a eina per poder filmar pel·lícules domèstiques. La gent filmava moments especials de la família, festes, vacances i també la vida quotidiana. Però l'any 1968, emblemàtic perquè es van desafiar els vells règims conservadors a Europa i Amèrica, aquelles càmeres van immortalitzar també moments que passarien a la història.

Cinquanta anys després, el documental "1968 en super-8" ens porta als esdeveniments d'aquell any amb una perspectiva personal única, la de les històries de ciutadans que es van trobar en el lloc i moment adequats per filmar esdeveniments històrics, com l'entrada dels tancs soviètics a Praga, la matança d'estudiants a Mèxic o la de Man Lay a la guerra del Vietnam.

"1968 en super-8" ("Trains, bombs and chicken soup") és el primer dels tres capítols de la sèrie documental "1968mm", dirigida pel reconegut documentalista anglès Jerry Rothwel. Anteriorment, el programa "Sense ficció" va emetre el seu treball "Com canviar el món", Premi Especial del Jurat i Premi Candescent en el Festival de Cinema de Sundace 2015.

 Festivals
Docville, Festival Internacional de Cine Documental, Bèlgica
SWR Doku Festival, Stuttgart, Alemanya

 Dirigit per Jerry Rothwell.

Galería

Foto: Luis Viadel

Salvador Puig Antich, (La impunitat del franquisme)

Público

LA IMPUNITAT DEL FRANQUISME

"La forma de matar Puig Antich, amb garrot vil, a la presó, sona a venjança"

'Público' entrevista l'historiador Gutmaro Gómez Bravo, autor de la monografia 'Puig Antich, la transició inacabada', i recupera els vots particulars dels jutges del Suprem que van analitzar el consell de guerra que va condemnar el militant anarquista per la mort del policia Francisco Anguas i van concloure que no va ser, en absolut, un judici just.

L'assassinat de Puig Antich va recórrer mig Europa .Aquesta és una tanca publicitària a Brussel·les./ CRAI-BIBLIOTECA PAVELLÓ REPÚBLICA (UB)

sevilla

16/07/2018

 raúl bocanegra

La demanda que la família de l'exministre franquista i declarat falangista José Utrera Molina, ja mort, ha posat contra Teresa Rodríguez, la secretària general de Podemos Andalusia; Gabriel Rufián diputat d'ERC al Congrés, i Alfredo Díaz-Cardiel, exdirigent d'Podemos a Castella-la Manxa, per uns tuits en què recorden la responsabilitat d'Utrera en la mort de Salvador Puig Antich, ha situat de nou de plena actualitat la impunitat del franquisme i dels responsables de les seves decisions. Entre ells, certament, s'hi comptava Utrera Molina, que formava part del Consell de Ministres que va decidir executar, en no aixecar-la, la condemna a mort de Puig Antich, l'últim liquidat per garrot vil –una forma de mort especialment cruel– a l'Estat, el 1974. Utrera estava a més investigat per aquests fets a l'Argentina per la jutgessa Maria Servini, després d'una querella de la família del militant anarquista.

La llei de memòria històrica, que va impulsar l'expresident del Govern central José Luis Rodríguez Zapatero, va declarar il·legítimes les sentències dels tribunals franquistes, però no les va anul·lar. I el Tribunal Suprem va ser incapaç de revisar el consell de guerra i, per contra, ja l'any 2007, va venir a avalar aquell judici en rebutjar el recurs de revisió que volia interposar la família del militant anarquista. Això sí, l'empenta de la família va deixar dos potents vots particulars, signats pels magistrats José Luis Cabello i Ángel Juanes, que descriuen amb exactitud la total falta de garanties d'aquell Consell de Guerra: "Totes les irregularitats (descrites) semblen tenir una mateixa finalitat: atribuir-li els trets que van causar" la mort del policia Francisco Anguas, afirma en el seu el jutge Cabello.

Público ha contactat amb Gutmaro Gómez Bravo, especialista en franquisme, professor d'Història Contemporània a la Universidad Complutense de Madrid, autor de la monografia Puig Antich, la transició inacabada, perquè dibuixi un retrat del temps en què es va produir el seu ajusticiament. "Salvador és un un xaval que està estudiant FP i està en contacte amb grups d'extrema esquerra antifranquista. No és un anarquista clàssic. Aquesta gent, des del 1972, realitzen el que anomenen expropiacions, que són atracaments a bancs. Estaven fent una multicopista i una biblioteca per traduir i introduir a Espanya premsa i llibres. Puig Antich no milita al PC o al PSOE, que s'estan preparant per a la legalització. Ells estan en una altra estratègia. Estan en això dels bancs. En un atracament, en què ell porta el cotxe, fereixen un comptable. La policia munta un grup especial per desarticular-los, la sisena brigada. Es produeixen, escoltes, seguiments. Els esperen el 5 de setembre del 1973. I es produeix un tiroteig en un portal de vuit metres, on hi ha sis persones armades. Hi mor un policia, Francisco Anguas. I a partir d'aquí tot canvia".

"El cadàver –prossegueix el professor, en conversa telefònica– es trasllada a l'anatòmic forense, ​​però en aquest moment intervé Gil Mesa –cap de la policia política franquista a Barcelona–, que decideix dues coses: que el cadàver passa a la Policia de Barcelona i que els robatoris s'uneixin a la causa de l'assassinat del policia. Això vol dir que es tractaria el tema com un delicte de terrorisme i això significava la pena de mort. Es produeixen altres irregularitats. Els incomuniquen, els torturen. Puig Antich ha d'anar a l'hospital. Ha rebut cops i un tret a la mandíbula. Dos dies després li prenen declaració, en presència del fiscal, del jutge, de la policia. I aquesta és la principal prova. Una declaració en la qual no hi ha cap advocat. Això es feia més o menys sempre. Era el franquisme ".

El context polític en què es produeix el judici de Puig Antich era complex, analitza el professor Gómez Bravo: "Quan la instrucció finalitza, ja s'han demanat dues penes de mort per a ell. Es produeix una denegació sistemàtica de proves en el judici. I quan és assassinat Carrero Blanco, el cap del Govern franquista, tot s'accelera. I aquí es precipita i està tot acabat. Els sectors proclius a la mà dura, a executar les sentències de terrorisme, s'enfronten amb reformistes i tecnòcrates que volen una aparença de democràcia per entrar al mercat comú europeu. Sabem pels informes dels nord-americans que està ja decidida la mort de Puig Antich. El seu judici es produeix en un context en el qual està per decidir-se la successió de dins del franquisme. El govern d'Arias Navarro és el primer on hi ha un civil al capdavant. I de fons hi ha també el procés de Burgos contra membres d'ETA, acusats de tres assassinats. Es produeix una campanya molt forta, que llancen diaris com El Alcázar, contra els sectors han influït en la commutació de les penes a etarres a Burgos. El conflicte és que si el Govern li perdona la vida a Puig Antich, la policia i l'exèrcit hi posarien dificultats. Alhora hi ha també la revolució a Portugal. Emocionalment és un moment molt tens ".

"Es declara el tancament informatiu sobre el cas Puig Antich. Ho fan coincidir amb diverses coses, maten gairebé a la mateixa hora un tipus amb pertorbacions mentals, Georg Michael Welzel. El que volen dir és que són criminals tots dos. l'altre crim, d'un guàrdia civil, no té consideracions polítiques ", afegeix Gómez Bravo. "En són conscients. La forma de matar-lo, amb garrot vil, la forma mes ignominiosa que hi ha, a la presó, sona a venjança" , rebla el professor.

Utrera Molina pertany a la secció més bel·ligerant de l'extrema dreta, dins del règim

En aquest context, quin paper hi juga Utrera Molina? "Utrera Molina és el cap del Moviment. Està en contra de la reforma política. Ell vol un partit únic. Veritablement la qüestió de fons és l'ordre públic, com contenir una protesta d'ordre públic. I Utrera Molina té un paper destacat en aquest sector. Des del 1968, hi ha la contestació armada d'ETA. Utrera pertany a la secció més bel·ligerant de l'extrema dreta, dins el règim i dins del que és el primer franquisme. Advocat, procedeix del món jurídic, ha estat governador civil, ocupa llocs de poder a tota l'administració franquista ", explica el professor Gómez Bravo.

"Es va tractar d'un judici amb mínimes garanties. Si s'hagués passat a un jutge ordinari li haguessin caigut probablement sis anys. Puig Antich pateix indefensió. No s'admeten les proves. Es demanen 18 testimonis, la balística, i l'hi deneguen. Allà es produeix una amanida de trets i hi ha projectils que són de la mateixa policia. Hi envien dos forenses que modifiquen l'autòpsia. Ningú en aquest moment pot rebatre'ls als militars res. I la pròpia justícia és incapaç avui de dir que això estava mal fet", remata el professor.

Atribuir-li els trets

L'any 2007, el Tribunal Suprem va impedir la revisió del cas Puig Antich en rebutjar el recurs de la família. Encara que una majoria de tres jutges va salvar aquella decisió franquista, la baralla de la família va deixar dos vots particulars dels magistrats José Luis Cabello i Ángel Juanes, que arriben a la mateixa conclusió després d'examinar els fets del Consell de Guerra. "Puig Antich no va tenir un procés just, cosa que no prejutja la licitud de la seva conducta tant en el pla jurídic i fins i tot en l'ètic. Es tracta simplement de constatar que, amb independència de la seva actuació, la veritat és que no va tenir un procés just", escriu Juanes.

El vot del magistrat Cabello descriu amb precisió com es va prendre aquella decisió: "La primera declaració de Puig Antich, estesa en gairebé set folis per les dues cares a un sol espai, va ser prestada –sense intervenció de defensor– tan sols 72 hores després de haver rebut dos trets, que en el comunicat del servei d'urgències es descriuen així: "Herida penetrante (por arma de fuego) en hombro izdo. Herida penetrante (por arma de fuego) en hemicara izda. con fractura de maxilar".

No consta en la causa que es recollís cap dels corresponents trets efectuats

"Immediatament després he de destacar –prossegueix el text de Cabello– que no va ser practicada una prova tan essencial com la pericial de balística, destinada a establir quina o quines van ser les armes de les quals van procedir els trets que van causar la mort del subinspector. Omissió tan estranya d'una prova tan essencial responia a un fet per al qual no trobo explicació assumible: amb l'excepció dels dos projectils que van ferir Puig Antich (van ser lliurats pels metges als policies), no consta en la causa que fos recollit cap dels corresponents als altres trets efectuats: ni els tres de què parla l'autòpsia, ni el quart que, segons els policies, va disparar Puig Antich, ni els dos o més que, segons veurem després, tenia el cos del subinspector de policia. I pel que fa als casquets passa una cosa similar, ja que els que es van recollir (dos casquets de revòlver calibre 38 i quatre de pistola del 9 llarg) no consta que fossin lliurats al jutjat ".

Per a Cabello, és indiscutible la indefensió: "Una altra actuació irregular es refereix al dret de Puig Antich a proposar les proves pertinents per a la seva defensa. Aquest dret va ser sistemàticament vulnerat. Així, la defensa va sol·licitar una prova pericial destinada a establir, d'una banda, la posició de tots els altres possibles tiradors que van intervenir en el succés i, de l'altra, les trajectòries i distàncies dels possibles trets. Doncs bé, quan va ser sol·licitada en el recurs contra l'ordre de processament, la denegació es va basar en el fet que ja havia estat practicada una diligència de reconstrucció de fets, tot i que en aquesta s'havien recollit molt pocs detalls i no hi havia intervingut cap defensor. I quan va ser sol·licitada en l'escrit de conclusions provisionals, el Consell de Guerra la va denegar perquè, sent preceptiu que es practiqués per dos perits, la defensa només n'havia proposat un, i perquè, segons el criteri de l'auditor militar, que el Consell va assumir, els membres d'aquest "són professionals de les armes i els termes en què es demana la perícia no exigeixen coneixements especials en una matèria de caràcter general i elemental" 

Tampoc van ser admeses les declaracions de diversos testimonis. "Igual pertinència i interès tenia la prova testifical –indica Cabello– sol·licitada per la defensa. La defensa de Puig Antich va proposar que fossin escoltats els que havien vist el cos del subinspector Anguas a fi que es manifestessin sobre si presentava més trets dels tres que deia el informe de l'autòpsia. D'aquests testimonis destacaven els que la Sala ha rebut ara: [el de dos doctors] que van examinar al servei d'urgències el cos de l'esmentat sotsinspector, que hi va arribar ja sense vida. Cap d'aquests testimonis va ser acceptat argumentant que no havien estat testimonis presencials dels fets".

Afegeix al respecte de la indefensió i denegació de proves el magistrat Cabello: "Una altra actuació que no es pot passar per alt es refereix a la pràctica de l'autòpsia: va ser realitzada a la comissaria en què estava destinat el sotsinspector mort. Consta que va ser realitzada allà amb autorització judicial, concedida després que el metge forense digués que no hi tenia cap inconvenient. Malgrat això em sorprèn perquè no es tractava de vetllar el cos, sinó de sotmetre'l a una tècnica d'investigació de les causes de la mort la pràctica de la qual es realitza en llocs que hi estan específicament preparats, com són els instituts anatòmics forenses, i en els quals no es dóna cap mena de pressió ambiental ".

L'autòpsia es va modificar amb una altra màquina d'escriure i també a bolígraf

Però aquí no acaben les actuacions discutibles. Escriu Cabello: "L'anterior no és l'única actuació relacionada amb l'autòpsia que considero irregular. Hi ha una altra que es refereix, d'una banda, a la incorporació a la corresponent diligència de la frase, escrita amb màquina d'escriure diferent, que diu: "els tres trets poden correspondre al mateix tipus de projectil", i de l'altra, a les correccions fetes a mà, que van consistir a, aprofitant algunes lletres de les paraules mecanografiades, escriure sobre aquestes el següent: "[a]rriba [a a]bajo [...] des[cendente]".

"No es tracta que l'interlineat –afegeix el jutge Cabello- escrit amb una màquina diferent alteri el contingut de l'autòpsia. Es tracta que, després d'haver quedat estesa la diligència d'autòpsia, s'incorpora una opinió que no correspon fer als metges forenses, i menys basant-se en una observació merament visual, i que no té autor conegut".

El magistrat rebla aquest raonament amb contundència: "Fins aquí les causes dels meus dubtes sobre si Puig Antich va ser condemnat a mort en un procés just. Al meu entendre totes les irregularitats que he descrit semblen tenir una mateixa finalitat: atribuir-li els trets que van causar" la mort de