Política, religión, actualidad, cine, opinión, sociedad, humor, cultura, fotogalerías.....corrupción, corruptores, justicia, robos, fraudes, atracos, preferentes, rescate bancario, hambre, paro, miseria, desahucios, hipocresía, la verdad, mentiras y mas mentiras...crisis, ricos, pobres, muy pobres, muy ricos, miseria, niños hambrientos, familias que no pueden llegar a fin de mes, trabajadores esclavos...Santa Pederastia, Sagrada Pedofilia....
En el año 2002, un reducido equipo de
reporteros de investigación del Boston Globe destapó los escándalos de
pederastia cometidos durante décadas por curas del estado de
Massachussets. La publicación de estos hechos, que la archidiócesis de
Boston intentó ocultar, sacudió a la Iglesia Católica como institución.
(FILMAFFINITY)
Premios
2015: 2 Premios Oscar: mejor película y guión original. 6 nominaciones
2015: Globos de Oro: Nominada a mejor película drama, director y guión
El papa, sobre los curas
pederastas: "¿Cómo un cura al servicio de Cristo puede llegar a causar
tanto mal?"
Efe | Por Redacción ElHuffPost
13/02/2017
"¿Cómo un cura, al servicio de Cristo y
de su Iglesia puede llegar a causar tanto mal?". El papa Francisco ha
reiterado este lunes que se actuará con "severidad extrema con los
sacerdotes" que cometan abusos a menores y contra los obispos o cardenales
que les protejan, en el prefacio de un libro del suizo Daniel Pittet, víctima
de un cura pederasta.
Francisco ha escrito el prefacio del libro de Daniel Pittet
titulado "Lo perdono, padre", en la que cuenta una historia de abusos
cuando era niño por parte de un cura y que el papa define "un testimonio
necesario, valioso y valiente".
"Hemos declarado nuestro deber actuar con severidad extrema
contra los sacerdotes que traicionan su misión y con la jerarquía, obispos o
cardenales, que los protejan como ha sucedido en pasado", escribe el
pontífice en esta introducción publicada por algunos medios italianos.
"MONSTRUOSIDAD" Francisco define "una monstruosidad absoluta y un horrendo
pecado" los abusos de religiosos a menores y se pregunta: "¿Cómo
puede haber consagrado su vida para conducir a los niños a Dios y sin embargo
los devora en lo que he definido un sacrificio diabólico?", continúa el
papa.
Recuerda que muchas de las víctimas han llegado al suicidio y
asegura que "estos muertos pesan" en su corazón y sobre la
consciencia de toda la Iglesia y pide "humildemente perdón a todas las
familias afectadas". Francisco agradece a Pittet por su testimonio que ayuda a
"derribar los muros de silencio que sofocaban los escándalos y los
sufrimientos y que muestra una terrible zona de sombra en la vida de la
Iglesia".
"JUSTA
REPARACIÓN" Según el pontífice, este testimonio "abre el camino a una
justa reparación hacia la gracia de la reconciliación y ayuda a los pederastas
a tomar consciencia de las terribles consecuencias de sus acciones". En el último libro del periodista italiano Emiliano Fittipaldi
con el título de Lujuria, se asegura que entre 2013 y 2015 el Vaticano
recibió 1.200 denuncias de abuso sexuales y se denuncia que durante el
pontificado de Francisco se ha hecho aún poco.
El joven hermano de la Condesa de Barcelona abandona Cataluña y se traslada al reino de Denia (Daniya) para aceptar el cargo eclesiástico que le ha otorgado el rey musulmán sobre los mozárabes (cristianos) que viven en su reino. El viaje servirá para enriquecer el espíritu del joven que pronto se sentira seducido por Al Andalus (España musulmana). (FILMAFFINITY)
Christian Diestl (Marlon Brando) es un teniente del ejército alemán que ama a su país, pero guarda serias dudas con la guerra que comienza a abrirse camino. Noah Ackerman (Montgomery Clift) es un soldado americano que sufre las presiones de sus propios compañeros y jefes, pero está dispuesto a defender lo que es justo a como dé lugar. Ambos se enamoran deCHICAS con carácter, y esto también sirve de acicate para mantener el impulso de preservar sus principios. (FILMAFFINITY)
Premios
1958: 3 nom. a los Oscar: fotografía (B&N), bso (drama o comedia) y sonido
1958: Globos de oro: Nominada Mejor película para promover el entendimiento int.
1958: Premios BAFTA: Nominada a mejor película y actor extranjero (Brando)
1958: Sindicato de Directores (DGA): Nominada a Mejor director
Críticas
Impresionante reparto para una aclamada película bélica sobre el destino de dos oficiales de distinto bando -un americano y un alemán- durante la Segunda Guerra Mundial.
FILMAFFINITY
"Excelente y vigoroso filme (...) particular mirada sobre conceptos como el honor y el compromiso. Tanto Brando como Clift brillan como auténticas estrellas en este filme permanentemente menospreciado"
“Com plora el mar quan veu un cos que
cau, un altre cos que cau i la mort amb gust de sal”, diu Joan Dausà en una
cançó que ha escrit expressament per al Gran Concert per les Persones
Refugiades. Acompanyat del seu piano, de l’Orquestra de l’Esmuc i de les
impressionistes intervencions escèniques de La Fura dels Baus, Dausà va
protagonitzar ahir a la nit, al Palau Sant Jordi de Barcelona, un dels moments
més espectaculars d’un esdeveniment que, en to reivindicatiu, festiu i sobretot
col·lectiu -hi havia més de 15.000 persones-, va fer sentir un clam unitari a favor
de l’acollida de refugiats.
“Aquesta nit escoltarem la història d’en
Rasol, que podria ser la de moltes persones, i també la de vosaltres mateixos”,
deia Clara Segura just a l’inici de l’espectacle, per donar pas a un dels
protagonistes de la nit, un sirià que -amb la veu d’Eduard Farelo- recordava la
vida “multicultural” i “en pau” del seu país abans que hi esclatés la guerra i
tot es capgirés. La Fura dels Baus van oferir una lleugera mostra del caos
bèl·lic, secundats per l’Orquestra de l’Esmuc, la Coral Càrmina i Roger Mas.
“Immers en la foscor d’un forat negre”, va cantar el músic de Solsona poc abans
que aparegués la joveníssima Núria Graham i llancés un dels missatges
importants de la nit: “Ens tanqueu totes les fronteres perquè ens teniu por”.
“Quan la violència es generalitza,
l’única sortida per a moltes persones és fugir del país”, va recordar, mig
afònica, Gemma Nierga, i tot seguit va donar pas a una noia que va patir la
guerra en primera persona, Meera Zaroor: “Hem estat lluitant durant sis anys i
continuarem resistint. L’exèrcit de Baixar al -Assad ens ha torturat i ens ha
matat, i des de la comunitat internacional ens han observat en silenci, com si
juguéssim un partit de futbol”.
Lluís Llach i Manolo García van
protagonitzar el primer gran moment musical de la nit, acompanyats de la banda
dirigida per Xavi Lloses. “Venim del nord, venim del sud, de terra endins, de
mar enllà, i no ens mena cap bandera que no es digui llibertat”, comença un
dels grans himnes del músic de Verges, tan indicat per a l’ocasió com Pájaros
de barro : “ En los mapas me pierdo, por sus hojas navego ”, va
cantar García, que es va ficar el públic a la butaxaca ràpidament. Marina
Rossell va captivar amb Quanta guerra, acompanyada per un Paco Ibáñez que
mirava de seguir la seva veu huracanada, amb la lletra de la cançó tremolant en
una mà. Ibáñez va estar molt més còmode entonant la seva adaptació emblemàtica
d’ A galopar, de Rafael Alberti, que va sonar amb menys força que en
altres ocasions. “ Gracias a Cataluña, que ha demostrado una vez más que es
un pueblo civilizado y solidario ”, va dir abans d’abandonar l’escenari.
“Cap persona no és il·legal!”
De les 160.000 persones que la Unió
Europea es va comprometre a acollir l’any 2015 només n’han arribat unes 12.000.
A Catalunya li correspondria rebre’n 4.500 i de moment han pogut accedir-hi un
centenar, una xifra irrisòria que el concert d’ahir i la manifestació convocada
per dissabte vinent volen corregir de forma imminent: “Creiem que Catalunya i les
seves institucions han de donar una resposta més clara i contundent davant el
desplaçament forçat de persones més gran des de la Segona Guerra Mundial”, es
pot llegir al manifest que ja han signat més de 55.000 persones. Toni Borrell,
portaveu de Stop Mare Mortum, va apujar la temperatura política de l’acte: “Avui
no som aquí per demanar concessions als governs, sinó per exigir el compliment
de les vostres obligacions, per garantir el dret a l’asil i a la lliure
circulació”. Poc després va clamar: “I des d’aquí, des dels ajuntaments i la
Generalitat, que no ens assenyalin Madrid per tapar les seves pròpies
mancances”: entre el públic hi havia diversos consellers i alts càrrecs
institucionals. “Cap persona no és il·legal!”, va cridar Borrell al final, i la
consigna va ser repetida per una petita part de la graderia.
Macaco va condensar el seu mestissatge
indignat en un petit medley, en què Seguiremos i Con la mano
levantá es van guanyar l’entusiasme -un pèl descafeïnat- dels espectadors,
que van aixecar les mans i van saltar com si fossin petites molles disparades
de les seves cadires. Alguns dels joves protagonistes de la sèrie Merlí van
recordar històries de vides trencades abans de donar pas al 1st African Gospel
Choir i In Crescendo, que van interpretar una versió de Que tinguem sort,
de Llach, que va apel·lar a l’acció del públic: en comptes d’encenedors, es van
aixecar milers de telèfons mòbils amb la pantalla encesa.
Una tragèdia que es podria evitar
“ Mueren en Siria los que morían en
Vietnam ”, va cantar una mica més endavant Ismael Serrano, precedint la veu
d’en Rasol, explicant com s’ofegava el seu fill durant el viatge cap a Europa.
Dausà va recordar “com plora el mar” mentre un actor s’ofegava en una piscina a
prop seu. Jordi Évole va donar pas a Antonio Orozco i Manu Guix amb un discurs
que va tornar a encendre el públic: “Volem acollir!”, van cridar. “Això d’avui
com a mínim ha de ser inconstitucional”, va dir el periodista. I una mica més
endavant, després de criticar que hi hagués una llotja per a les autoritats
-“quan l’única autoritat sou tots vosaltres”-, va clamar que el problema dels
refugiats “no és només de competències, sinó d’incompetències”.
Un dels altres moments àlgids de la nit
va ser la interpretació de Camins per part d’ Amaral i Sopa de Cabra:
“Mai no és massa tard per tornar a començar”, van cantar, tot i que el
missatge, malauradament, sigui una utopia irrealitzable per als milers de
persones que solquen les aigües del Mediterrani des de fa anys. “El silenci ens
farà a tots còmplices d’aquest crim”, va dir Oscar Camps, de Proactiva Open
Arms.
L'esplendor de 'Mediterráneo'
Les dues absències destacades van ser
Farruquito, que no va poder acompanyar Pepe Habichuela, Juanmi Carmona i Farru;
i Sílvia Pérez Cruz, que no va poder cantar amb Joan Manuel Serrat, i va ser
substituïda per Judit Nedderman a Plany al mar. Acompanyat d’una llarga
nòmina de convidats, entre els quals hi havi Gossos, Santi Balmes, Manolo
García, Pemi Fortuny, Ismael Serrano, Judit Nedderman, Sílvia Comes, Marina Rossell
i molts altres van oferir una multitudinària versió de Mediterráneo. Per
si no havia quedat prou clar que s'havia arribat a un dels cims del concert,
quatre colles castelleres van aixecar pilars -i van ser molt aplaudits-.
L'espectacle entrava al seu tram final amb una escenificació pomposa i poc
encertada de Corrandes d'exili, a càrrec de Lluís Llach, Elena Gadel i
Sílvia Bel.
El periodista Carles Prats va parlar
breument de la vida als camps dels refugiats: «Han d'aguantar malgrat no tenir
prou aliments, viure en condicions higièniques lamentables i amb una falta
absoluta de privacitat». David Zorrakino, un dels molts voluntaris a Eko
Station, a Idomeni, va denunciar l'acció -o inacció- de Frontex, les Nacions
Unides i Acnur.
David Fernàndez va ser l'únic polític
que va pujar a l'escenari durant la nit, per tocar la guitarra amb Ovidi 3 i
interpretar Cançó de fer camí: «El mur, la filferrada, defineix qui el
posa, no qui el creua», va dir abans de donar pas a David Caño i Fermín
Muguruza, que va acabar tocant Hitz Egin, una cançó de Negu Gorriak
«sobre la llibertat d'expressió».
La cantant saharaui Aziza Ibrahim, abans
d'interpretar Lagi, va recordar que «aquest compromís amb la humanitat
no es pot acabar ara: hem de dir al món que cap ésser humà és il·legal, que
davant l'emergència que avergonyeix el planeta cal donar una bona acollida als
refugiats i trobar solucions pacífiques als conflictes bèl·lics».
Open the borders!
«Libre, libre, quiero ser, quiero ser
libre», van cantar Los Chichos, acompanyats de Yung Beef i Khaled: tot i la
seva energia, part dels assistents al concert havien començat a retirar-se,
encara que quedaven per aparèixer Cheb Balowski i Txarango i el gran final de
festa, la multitudinària versió de 'Qualsevol nit pot sortir el sol'. El tàndem
format per Balowski i Txarango va poder recuperar el ritme de la nit amb la
vitamínica 'No t'adormis': « No estarem contents fins que la setmana que ve els
carrers no estiguin a punt de rebentar. Els que tenen la clau, que obrin la
porta. Estem exigint al dret a l'asil pel qual estem obligats a respondre. No
ens feu responsables d'aquest projecte genocida que es diu Europa. Que això no
passi en el nostre nom». Feras Almalat, guitarrista sirià, va interpretar una
última cançó amb ells i va adreçar un petit discurs als espectadors: «Al cap i
a la fi som éssers humans i no podem deixar de lluitar perquè obriu les
fronteres. Open your fucking borders, 'malakas'!».
Ruben Wagensberg, un dels impulsors de la iniciativa
Casa Nostra Casa Vostra, va fer l'últim parlament de la vetllada: «Si avui
molts polítics són aquí és perquè tots vosaltres sou aquí, i no al revés, i és
molt important tenir això present. La dignitat és el dret a tenir drets. Les
excuses dels culpables poden ser moltes i diverses, poden tenir molts motius,
declarats o ocults, però no hi ha idea, tradició, identitat, creença o voluntat
que pugui aixecar-se un sol centímetre de terra si fa perdre una sola vida».
Finalment, Jaume Sisa va aparèixer a l'escenari, amb Lucrecia, Elena Gadel, Bonobos,
Anna Roig, Salva Racero, Joan Masdeu, Andrea Motis, Ivette Nadal, Sara Pi i
Clara Peya: tots junts van cantar Qualsevol nit pot sortir el sol. El
concert acabava amb una frase que des de fa unes setmanes també és l'estendard
d'una crisi humanitària que reclama una intervenció immediata: «casa nostra és
casa vostra, si és que hi ha cases d'algú».
Francisco admite que "hay corrupción"
en el Vaticano
Redacción El HuffPost
09/02/2017
Sin
circunloquios, sin eufemismos, sin medias tintas. El papa Francisco ha admitido directamente que en el Vaticano "hay corrupción", pero que él vive "en paz", al
contestar a algunas preguntas de los superiores de las órdenes y congregaciones
de religiosos cuya transcripción publicará la revista Civiltà
Cattólica en su próximo número.
En esa
conversación con los religiosos, de la que el diario Corriere
della Sera publica este jueves una pequeña parte, el papa Francisco habló también del
uso del cilicio, instrumento que causa dolor o incomodidad, sin rechazar su
uso. "Cuando entré en el noviciado de los jesuitas, me dieron el cilicio. Está
bien el cilicio, pero atención: no tiene que ayudarme a demostrar que soy bueno
y fuerte. La verdadera ascesis tiene que hacerme más libre", dijo.
En esta cita
con los religiosos del pasado 25 de noviembre, Francisco explicó que en las
congregaciones generales previas al cónclave "se hablaba de
reformas". "Todos las querían. Hay corrupción en el Vaticano. Pero yo
vivo en paz", admitió.
"No tomo
tranquilizantes", bromeó Francisco, que aseguró que en "Buenos Aires
era más ansioso", pero que tras ser elegido papa sintió una paz interior
que todavía le acompaña. Cuando hay un problema, relató, escribe un mensaje en
un papel y lo coloca bajo la estatua de San José durmiente que tiene en su
habitación.
"Ahora él
(San José) duerme bajo un colchón de mensajes de papel. Por esto yo duermo
bien. Duermo seis horas y rezo (...) Esta paz es un regalo del Señor. Espero
que no me la quite", afirmó.
UN POCO DE
PASOTISMO
Según el papa,
para vivir en paz se necesita un poco de "pasotismo", pero
"nunca lavarse las manos de los problemas", aunque "sí, en la
Iglesia hay muchos Poncios Pilatos que se lavan las manos para estar
tranquilos, y un superior que se lava las manos no es padre y no ayuda".
A Jorge Bergoglio no le importan las críticas pues
explica "que hace bien que le critiquen a uno" y que "la vida
está llena de incomprensiones y de tensiones, y cuando son críticas que sirven
a crecer, las acepto, respondo".
Admitió que las
preguntas más difíciles no las hacen los religiosos sino los jóvenes, que
logran ponerle en aprietos en algunas ocasiones.
El papa señaló
que en las estructuras de la Iglesia se puede encontrar "una atmósfera
mundana y principesca" y añadió que los religiosos "tienen que
contribuir a destruir este ambiente nefasto".
"Y no hay
necesidad de convertirse en cardenales para creerse príncipes. Basta ser clericales.
Esto es lo peor en la organización de la iglesia", aseguró.
En el caso de que estén
implicados curas o religiosos (en casos de abusos sexuales) está claro que está
presente el diablo, que destroza la obra de Jesús a través de quien la tendría
que anunciar
"DEVASTADORES"
ABUSOS
Respecto a los
abusos sexuales por parte de religiosos, Francisco dijo que "al parecer
dos de cada cuatro abusadores han sufrido abusos y esto es devastador".
"En el
caso de que estén implicados curas o religiosos está claro que está presente el
diablo, que destroza la obra de Jesús a través de quien la tendría que
anunciar", agregó.
Sobre la
pederastia, Francisco dijo que hay que tener claro que "es una
enfermedad" y pidió "atención al recibir a candidatos a la formación
religiosa sin verificar su adecuada madurez afectiva".
"Por
ejemplo, nunca recibir en la vida religiosa o en una diócesis candidatos que
han sido rechazados en otra sin pedir información detallada sobre por qué
fueron alejados", concluyó.