ENTREVISTA A MIQUEL RAMOS 
"El fantasma del catalanisme és el comodí de la
dreta valenciana"
Miquel Ramos, un dels periodistes agredits en la
manifestació del 9 d'octubre de l'any passat a València, parla amb 'Públic' de
l'ultradreta valenciana, dels crims d'odi i de la situació a Catalunya.
Públic
valència
àngel Ferrero
Sense por a arriscar-nos, podem afirmar que el nom
de Miquel Ramos (València, 1979) el coneix qualsevol periodista que hagi escrit
algun cop sobre la ultradreta a Espanya i, més concretament, al País Valencià.
Col·laborador de diversos mitjans de comunicació, és també coautor del projecte
Crímenes de odio (2015), un mapa i un registre sobre els delictes d'odi comesos
a l'Estat espanyol. L'any passat va ser un dels periodistes agredits durant la
manifestació del 9 d'octubre a la ciutat de València.
D'aquí
uns dies se celebra el 9 d'octubre, la Diada del País Valencià. L'any passat la
manifestació, que es va celebrar tan sols vuit dies després del referèndum de
l'1-O enmig d'un ambient molt tens, va acabar amb agressions de l'ultradreta
contra els manifestants. Què va ocórrer exactament?
Al País Valencià, l'extrema dreta sempre ha tingut
un marcat component catalanòfob i d'autoodi cap a tot allò valencià que no
encaixe en el seu model de valencianitat. Durant els mesos anteriors al 9
d'octubre de 2017, els esdeveniments a Catalunya i el recent referèndum de l'1
d'Octubre havien encès els ànims d'aquests grupuscles que portaven uns anys poc
actius i es limitaven a atacar el govern tripartit de la Generalitat i els
ajuntaments governats per l'esquerra i el valencianisme. La tradicional
manifestació del 9 d'Octubre, en aquell context, esdevingué un objectiu fàcil i
definit: l'esquerra valencianista tota junta el dia en que s'aplega tota
l'extrema dreta valenciana a la ciutat de València. Les xarxes socials
d'extrema dreta estaven farcides de crides al boicot de la tradicional marxa
valencianista. La inexplicable absència de policia i la presència ja una hora
abans de la cita de grups organitzats que tenien com a objectiu rebentar la
manifestació amb violència va provocar que les primeres persones que
s'acostaven per unir-se a la manifestació foren atacades impunement. Després,
l'afluència de cada vegada més contra-manifestants que ocupaven la plaça i la
decisió de la policia de no desallotjar-los i arraconar els manifestants que sí
que tenien permís per ocupar la plaça, va desembocar en l'espectacle lamentable
d'agressions, insults i coaccions, que es va permetre al llarg de tot el
recorregut.
"La
tradicional manifestació del 9 d'Octubre, en aquell context, esdevingué un
objectiu fàcil i definit: l'esquerra valencianista tota junta el dia en que
s'aplega tota l'extrema dreta valenciana a la ciutat de València"
Qui
hi ha al darrere d'aquestes agressions?
Els autors de les agressions físiques són
majoritàriament homes d'entre 18 i 40 anys, molts d'ells vinculats a grups
ultres del futbol, als qui cal sumar elements espontanis que buscaven gresca i
havien arribat per unir-se a la cacera de rojos i valencianistes. Altres dels
agressors són persones més majors que en altres contextos no són extremadament
violentes però que, veient l'orgia d'insults i coaccions impunes, es van
llençar a la gresca. Cal sumar-hi la violència verbal, els robatoris, les
coaccions i les amenaces que es van produir al llarg de tota la manifestació.
D'aquests atacs hi van participar persones de totes les edats, des de menors
fins avis i àvies enfurismats, i tot davant la policia nacional, que aquell dia
no va efectuar cap detenció ni cap identificació.
Abans
de començar l'entrevista m'heu comentat que hi ha més de 20 investigats per
aquelles agressions arran de la col·laboració ciutadana. Considereu que la
policia no ha fet suficientment la seva tasca?
Les agressions més greus van ser captades per
diversos mitjans de comunicació que retransmetien en directe. Les xarxes
socials també es van omplir de testimonis dels atacs, de vídeos i fotos dels
agressors i dels nombrosos atacs contra manifestants i periodistes. La societat
es va mostrar indignada davant l'extrema violència i l'actitud passiva de la
policia, pel què la societat civil, polítics i mitjans de comunicació es
preguntaven com havia pogut passar i exigien responsabilitats i actuacions
contundents contra els agressors. La col·laboració ciutadana ha estat clau per
identificar alguns dels atacants.
Què
espereu aquest 9-O?
Enguany l'extrema dreta ha canviat d'estratègia i
sap que tornar a ocupar il·legalment la plaça i tractar d'agredir de nou els
valencianistes no els resultaria igual de fàcil que l'any anterior. Per això
han demanat permís a Delegació del Govern per manifestar-se durant tota la
vesprada i ben aprop de la manifestació de la Comissió 9 d'Octubre i dels grups
antifeixistes. Hi haurà diversos actes organitzats per l'extrema dreta i el
regionalisme, que envoltaran en hora i lloc la marxa de l'esquerra i el
valencianisme, prevista enguany per a les 18:30 de la vesprada. Tot i que el
Govern espanyol ha assegurat un desplegament policial sense precedents que
garantirà l'ordre, la coincidència al llarg de tota la vesprada de nombrosos
actes que aplegaran tota l'extrema dreta i el regionalisme serà difícil de
gestionar. Ara bé, el valencianisme enguany no acudirà desprevingut, i s'ha
organitzat bé per evitar que qualsevol grup violent torne a atacar la marxa.
Quina
és la força actual de l'ultradreta al País Valencià? Quins grups destaquen?
L'extrema dreta al País Valencià és irrellevant
política i socialment. Són grupuscles sense cap tipus d'incidència social però
amb una gran activitat a les xarxes socials. Tot i que el darrer any han
incrementat notablement el seu activisme, no deixen de ser sempre els mateixos,
que no apleguen mai més d'un centenar de persones. Electoralment, a més, no
sumen entre tots ni 10.000 vots a tot el país. Ara bé, la seua virulència, la
constant exhibició a les seues xarxes i la seua visibilització en distintes
accions (sobretot de boicot a altres organitzades per l'esquerra i el
valencianisme i especialment cada 9 d'Octubre durant la processó cívica) i la
impunitat de la que han gaudit històricament, els ha magnificat i inclús
encoratjat. Però en realitat no deixen de ser un minúscul reducte folklòric i
visceral que passa desapercebut per la gran majoria de la societat.
"L'extrema
dreta al País Valencià és irrellevant política i socialment. Són grupuscles
sense cap tipus d'incidència social però amb una gran activitat a les xarxes
socials"
Sou
impulsor del mapa de crims d'odi a l'Estat espanyol, presentat el 2016. Heu
observat un augment dels delictes d'odi des d'aleshores?
Existeix una major sensibilitat i informació sobre
allò que són els crims d'odi, i per tant es denuncien i es visibilitzen més que
abans, però així i tot, només coneixem una part, ja que molts altres, per
diferents circumstàncies de les víctimes, no són denunciats. Si que podem
afirmar que han crescut els de caràcter islamòfob, xenòfob i catalanòfob, tal i
com han recollit diversos informes. Per altra banda, l'ús inadequat que està fent
l'Estat espanyol d'aquesta legislació, ha provocat moltes suspicàcies, fins i
tot un toc d'atenció dels organismes internacionals experts en la matèria. Un
exemple és tipificar els atacs a la policia com delictes d'odi, com si aquesta
representés un grup vulnerable, un subjecte de protecció especial com les
minories, per les què està pensada esta legislació. El mapa crimenesdeodio.info
recollia els crims d'odi amb resultat de mort des de 1990 fins 2015. Vam
documentar més de 80, però en aquests darrers tres anys hem de lamentar alguns
més. En uns mesos tindrem el mapa actualitzat amb els nous casos.
Hi
ha qui ha comparat la situació actual a Catalunya –amb l'aparició de grups com
els GDR, en els quals participen membres d'organitzacions d'ultradreta– amb
l'anomenada Batalla de València, el conflicte político-lingüístic els efectes
del qual van durar fins ben entrada la dècada dels noranta. Ho subscriuríeu?
Si que hi ha certes similituds malgrat ser contextos
ben diferents. En primer lloc, el suport de l'Estat i dels mitjans de
comunicació és clau, tan per construir un relat com per legitimar qualsevol
acció contra els qui amenacen el règim. En segon lloc, la impunitat amb la què
es porten a terme accions violentes. I en tercer lloc el blanquejament de l'extrema
dreta que fan la majoria de mitjans de comunicació, conscients que aquesta
força de xoc de l'espanyolisme els és útil, però cal ocultar-la o disfressar-la
de "ciutadans indignats" sense cap altre objectiu que mantenir
l'ordre i l'estabilitat de l'Estat.
El 2019 se celebren
eleccions municipals i autonòmiques al País Valencià. Veurem un rearmament
ideològic del Partit Popular? Com a mínim des del 2016, la seva presidenta,
Isabel Bonig, acusa fins i tot a Compromís de "pancatalanisme"...
El fantasma del catalanisme és el comodí que fa
servir la dreta valenciana cada vegada que hi ha eleccions. Ara el PP competirà
amb Ciudadanos, amb VOX i amb un grapat de formacions regionalistes que porten
l'anticatalanisme com bandera. Així i tot, la societat valenciana cada vegada
te menys interès en reviure aquest fals conflicte identitari, i està més
preocupada per altres coses que afecten al seu dia a dia.
