El TJUE i Oriol Junqueras: certeses i dubtes
El Suprem s'ha inhabilitat per
poder procedir contra cap d'aquests europarlamentaris en el futur
19/12/2019
ara.cat
Catedràtic de Dret Constitucional a
la Universitat de Sevilla
La
decisió de Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la immunitat
d'Oriol Junqueras com a eurodiputat proporciona diverses certeses i suscita
alguns dubtes.
Comencem per les certeses. La
condició de parlamentari europeu s'adquireix des del moment de la proclamació
definitiva de candidat electe per l'òrgan de l'administració electoral
competent, a Espanya la Junta Electoral Central (JEC). En el cas d'Oriol
Junqueras, a qui expressament es refereix la sentència, però també en els casos
de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, quan es consumi la sortida
del Regne Unit de la Unió Europea en el cas d'aquesta última.
El president de Parlament
Europeu sembla que ho ha entès així i ha ordenat als serveis jurídics que extreguin
de la sentència la conclusió pertinent per a la composició de la cambra. El
jutge Pablo Llarena sembla que també i ha sol·licitat a les parts que es
pronunciïn sobre l'aixecament de l'ordre de detenció contra Puigdemont, Comín i
Ponsatí. Previsiblement, el jutge belga que ha de decidir sobre l'ordre de
detenció contra Puigdemont i Comín farà el mateix.
La segona certesa és que, a
partir del 13 de juny, data en què van ser proclamats de manera definitiva
diputats electes, Oriol Junqueras i els altres tres eurodiputats han estat
privats del seu dret a la llibertat personal, un perquè era a la presó i els altres
perquè hi havia ordres de detenció contra ells, així com del dret de sufragi
passiu perquè no se'ls ha permès exercir com a diputats europeus.
De certeses n'hi ha més, però per raons d'espai, avui
em quedo amb aquestes dues.
Els dubtes provenen de la
manera fraudulenta com el Tribunal Suprem (TS) va plantejar la qüestió
prejudicial al TJUE. En lloc d'esperar la resposta a aquesta qüestió, el TS va
dictar sentència el 14 d'octubre, és a dir, el mateix dia en què es va celebrar
la vista sobre la qüestió prejudicial al TJUE. A partir d'aquest dia hi ha una
sentència ferma contra Oriol Junqueras. Des d'aquest dia no està en presó
provisional, sinó empresonat en compliment d'una sentència que ha destruït la
seva presumpció d'innocència.
Si la
conclusió és que Oriol Junqueras tenia immunitat, llavors el TS no podia dictar
la sentència i la sentència hauria de ser declarada nul·la de ple dret
Si Oriol Junqueras era diputat
europeu des del 13 de juny i portador per tant d'immunitat, ¿podia el Suprem
dictar sentència contra ell sense haver-lo posat en llibertat prèviament, haver
sol·licitat el suplicatori al Parlament Europeu i haver esperat la seva
resposta? Aquesta és l'última qüestió que va suscitar l'advocat general en les
seves conclusions: queda per decidir únicament, deia l'advocat general, si
Oriol Junqueras tenia immunitat en el moment en què el Suprem va dictar
sentència contra ell.
Aquesta és la qüestió que
s'examinarà durant els cinc dies que el TS ha donat a les parts perquè es
pronunciïn sobre les conseqüències que s'han d'extreure de la sentència del
TJUE que hem conegut avui dijous. Si la conclusió és que Oriol Junqueras tenia
immunitat, llavors el TS no podia dictar la sentència i la sentència hauria de
ser declarada nul·la de ple dret. Sobre això haurà de pronunciar-se en primer
lloc el TS, però la seva decisió podrà ser revisada pel TJUE.
El segon dubte té relació amb
el suplicatori que eventualment el TS podria elevar al Parlament Europeu. El
Tribunal Suprem espanyol ¿pot ser considerat un jutge imparcial per elevar
l'esmentat suplicatori, després d'haver desconegut des del 13 de juny els drets
de llibertat personal i de sufragi passiu dels parlamentaris respecte dels
quals sol·licita l'aixecament de la immunitat? ¿No ha d'entendre's, més aviat,
que el Suprem ha perdut la imparcialitat respecte d'aquests diputats?
Aquest és el jardí en el qual
s'ha ficat el TS amb el doble frau de llei en què ha incorregut: no considerar
els proclamats electes com a parlamentaris europeus i dictar sentència sense esperar
la resposta a la qüestió prejudicial. En la meva interpretació, no té
escapatòria possible. La sentència que va dictar el 14 d'octubre és nul·la de
ple dret, perquè la va dictar contra qui no podia fer-ho. Al mateix temps, amb
la seva conducta, el Suprem s'ha inhabilitat per poder procedir contra cap
d'aquests europarlamentaris en el futur, ja que ha perdut la imparcialitat
exigible.
Aquest és el debat en el qual
entrem des d'avui mateix.
No hay comentarios:
Publicar un comentario