Foto: Luis Viadel
DESPRÉS DE MESOS de tractament els
meus cabells s’han rendit. Me’ls he hagut de tallar. És un problema petit, el
drama autèntic és que fa mesos que he de mirar la mort de cara i no quina cara
faig, però aquest canvi d’imatge forçat, tot i ser banal, superficial,
anecdòtic, l’he viscut com un petit dol. Una derrota trista. Perquè no era cap
decisió, era una nova renúncia, una prova més que no tens la vida sota control.
Un altre aprenentatge en l’acceptació de la nova realitat.
Vaig tornar de la perruqueria
preocupat per les meves orelles, que aprofiten l’ocasió per exhibir sense
manies la seva grandària i separació. I vaig tenir la sort impagable que el
primer de rebre’m a casa va ser el meu fill petit, de 8 anys. “Però que guapo
que quedes amb la gorra, pare, quina enveja!”, va exclamar amb uns ulls
brillants i una sinceritat entranyable. Em va caure la llagrimeta, i era
d’alegria. Els adults em fan compliments amables, ell expressava la seva
veritat íntima. Després va dir a la seva mare: “Quin morro que té el pare: des
d’això del càncer es compra roba xulíssima que li queda superbé”. Vol dir les
samarretes apelfades per no passar fred amb les químios d’hivern, les camises
blanques de màniga llarga quan a l’estiu no em podia tocar el sol, pantalons
amb goma per la colostomia: roba que compro per prescripció mèdica, no
estètica, i que a ell l’enamora perquè la porta son pare.
No hi ha cap inversió més segura i
rendible que envoltar-nos de persones que ens estimen tal com som
Ja ho he entès, i espero que per
sempre, i desitjo amb l’ànima que sempre sigui molt de temps. La
bellesa és en la mirada, i no hi ha privilegi més bonic que ser observat des de
l’amor incondicional i la joia de viure, com fa aquesta criatura dolcíssima,
que és al meu cor i als meus ulls la bellesa amb be alta.
Invertim en perruqueria, cremes,
roba i gimnàs, i fem bé, perquè cal cuidar el cos, i necessitem agradar-nos per
agradar. Però no hi ha cap inversió més segura i rendible que envoltar-nos de
persones que ens estimen tal com som, que ens troben guapíssims al marge del
que dicti el mirall. Perquè ens miren sempre amb bons ulls.
C.Capdevila
Diari ARA
12-11-16
Estados Unidos
