Quan Catalunya es constipa, al país València estornuden.

Esquerra Republicana prepara una candidatura independentista al País Valencià

Els partits valencians estan ja immersos, a uny an vista, en les properes eleccions autonòmiques. El president de ERPV, Josep Barberà, critica Compromís per "ficar-se" de perfil amb el 155. Assenyala que "quan Catalunya es constipa, al País València esternuden".

Públic

14/3/18

Valencia

Paco Beltrán.

Tot i que en política un any es massa temps i, fins i tot, un món, els partits polítics valencians es troben mentalment i corporalment immersos en les eleccions autonòmiques del 2019. És el cas de Esquerra Republicana del País Valencià. Una força que mai no ha tingut representació a les Corts Valencianes i, a més a més, els pactes o intents de pactes en el passat no li han anat massa bé. Ara treballa en la seua pròpia candidatura.

Cal recordar que en les eleccions del 2015 ERPV es va presentar junt amb Alternativa Socialista, Els Verds i Esquerra Unida sota el nom d'Acord Ciutadà. Amb 106.917 vots , el 4,38 % i es van quedar sense representació.

La rebaixa del llistó electoral del 5% actual al 3% com a requisit per accedir a les Corts és un debat que s'ha clavat ara mateix al discurs polític. Els tres partits signants del Pacte del Botànic han defensat una reforma que no poden dur endavant sense el vistiplau de Ciutadans. La formació taronja s'ha retractat darrerament de les sues intencions inicials de donar suport a una mesura que haguera permès, per exemple, accedir a una coalició que es va quedar fora de joc per un grapat de vots.

Des de Públic hem parlat amb Josep Barberá, president d'Esquerra Republicana del País Valencià i, com ell mateix explica al seu perfil de twitter, "regidor de cultura dispersa" a Benicarló.

Barberà té clar que la rebaixa del llistó electoral "és una de les promeses més importants del Pacte del Botànic" i que "la dreta ho bloquejarà perquè Ciutadans se n'ha despenjat i ara tenen una excusa per a no fer-ho". "Estem parlant de democràcia" insisteix Barberà.

Respecte d'una possible coalició amb Esquerra Unida, Barberà té clar que està descartat. "Ara mateix estem treballant en una candidatura independentista al País Valencià, sols o amb més formacions, ja ho vorem".

Esquerra celebrarà en els pròxims mesos, abans de l'estiu, la seua Conferència de País, per "clarificar una estratègia i consolidar i ampliar la base sobiranista"

La situació a Catalunya

"Quan Catalunya es constipa, al País València esternuden", comenta Barberà per a deixar clar que la situació que es viu a Catalunya ja ha afectat el País Valencià. El dirigent d'Esquerra considera el 155 un tema "greu pels presos polítics" i lamenta la posició d'alguns partits polítics valencians. "Molta gent no entén com s'hi han ficat de perfil els de Compromís". A més, afegeix que "la gent confia en els que mantenen el mateix perfil en privat i en públic".

La fallida reforma de la Llei Electoral Valenciana (LEV), ja que són necessaris 66 vots i el tripartit només suma 55, obre la porta a futures negociacions. Ni tan sols els quatre exdiputats de Ciutadans, ara al grup mixt, sumen els escons necessaris per tirar endavant la modificació electoral.

Fa quatre anys que els intents de formalitzar un acord amb Compromís van fracassar, i després ERPV va optar per integrar-se en la coalició d'Acord Ciutadà. Ara, la formació que buscarà suports serà Esquerra Unida del País Valencià. Sens dubte, amb el llistó electoral al 3%, Esquerra Unida hagués optat per presentar-se en solitari.

Tendència a créixer

Tot i que la representació a les institucions d'ERPV és testimonial, el fet és que, des de la seua fundació al 1992, la formació no ha deixat de créixer, com es pot comprovar mirant la seua representació municipal en les darreres quatre consultes municipals. Així doncs, a les eleccions del 2003 hi va obtenir tres regidors; a les del 2007, cinc; a les del 2011 en van ser 10, i a les del 2015 va duplicar la xifra, amb 20 regidors.

Els municipis amb major representació són Xixona i Crevillent (Alacant) amb dos regidors a cada municipi. Altres municipis amb representació són Vinaròs i Benicarló (Castelló) i Faura, Benifairó i Benavites, a la província de València.